Adéu-siau!

S'acaba gener i comencen els comiats. Normalment, m'agrada dir allò de no és un adéu, és un fins prompte; queda com a més esperançador. No és el cas, però, d'aquesta assignatura. I no és que no m'haja agradat, però m'estime més aprovar. 

Bromes a banda, fa ara quatre mesos que vam començar amb aquesta assignatura. Reconec que al principi la por es va deixar veure de tant en tant per aquest bloc. "Quanta feina ha de portar açò, no tindré temps per tot!". I, efectivament, feina no ha faltat. Temps... encara no ho sé. Però ara toca acomiadar-se i repassar els últims mesos viscuts en els que pràctica rere pràctica he anat aprenent i creixent. I he aprés de debò. 

Tot i que soc una ferma defensora de la necessitat de basar la nostra pràctica docent en els interessos dels nostres alumnes, sempre havia estat un poc reticent a l'ús, que amb massa facilitat es torna abús, de les noves tecnologies a les aules. 4 mesos i 6 crèdits més tard, em sorprenc convençuda de la necessitat de què aquesta adaptació de la realitat social a la pràctica pedagògica sobrepasse els temuts límits de les noves tecnologies. No només han d'entrar a les escoles, sinó que han de fer-ho amb decisió; han de formar part, no de les recompenses pel bon comportament, sinó dels mitjans habituals d'accés a l'aprenentatge. En aquestos mesos, he pogut fer servir diferents eines tecnològiques i, així, mitjançant la pràctica, és com he pogut comprendre que, de la mateixa manera, per mitjà de la pràctica directa, els xiquets poden arribar més fàcilment al coneixement. I aquesta tasca és torna molt més senzilla amb les tecnologies de la informació i la comunicació. 

Una de les eines que més interessant he trobat ha estat la WebQuest. I també és la que m'ha resultat més entretinguda de crear, pel fet que, com ja vaig dir a la reflexió de la pràctica, tot el treball del mestres es torna treball autònom i cooperatiu dels alumnes, sense donar-los les coses fetes. Trobe que ha de ser, segur, una activitat molt motivadora també per als alumnes, que veuen com ells mateixos van resolent les activitats que se'ls demanen mitjançant la informació que ells han buscat i seleccionat. 

D'altra banda, quant al treball en grup, trobe que és molt difícil coordinar-se set persones i estar sempre d'acord en tot. Per aquesta raó, no sempre ha estat fàcil treballar tots junts, però crec que hem solucionat els  problemes de la millor manera que hem sabut i tots hem posat sempre de la nostra part perquè les coses isqueren bé. I el treball es veu reflectit al nostre projecte. 

L'assignatura i el quadrimestre, tots dos acaben, i també la meua estada en Palma. Només resta per dir que poques vegades he acabat una assignatura amb la sensació d'haver aprés coses vertaderament útils pel meu treball docent de demà. Aquesta és una d'elles i hi estic molt agraïda. Crec que l'esforç i el treball que hem fet haurà valgut la pena si quan arribe el moment, ens decidim per dissenyar i utilitzar un material interactiu, front a la comoditat del llibre de text. 

Symbaloo

En començar el curs vaig conèixer aquesta eina, el Symbaloo, per primera vegada. Aleshores, ja em va cridar l'atenció la comoditat que prometia, quan només començava a introduir-me tímidament en tot aquest món. Ara no cal fer-ne més que una ullada ràpida per veure com ha crescut en aquestos 4 mesos: diccionaris, webs de la universitat, web del ministeri, recursos didàctics, eines de compartiment d'informació i arxius... Totes les pàgines que use a diari, a només un click per accedir. I és que realment és una eina molt útil i recomanable per a tot el món.  

Tot i així, crec que encara em queda molt per aprendre d'aquesta eina, que segur que anirà creixent més, poc a poc. Sobretot, perquè com a futura mestra, encara em queden molts recursos per conèixer i afegir a les meues fonts principals d'inspiració i informació. Recursos per conèixer i ganes de renovar-me cada dia i d'aprendre de tots i de tot, perquè qualsevol dia, de sobte, pots trobar-te amb alguna persona o cosa que mai t'havies plantejat i que pot canviar la manera en què veus o fas les coses. No podem deixar anar l'oportunitat de donar la millor resposta sempre als nostres alumnes, i açò passa per no deixar mai de buscar ocasions d'aprendre. 

Vídeo

L'última pràctica de l'assignatura serà la creació d'un vídeo a partir d'altres i d'imatges estàtiques. Avui, he decidit dedicar aquesta pràctica a la inclusió educativa i social. D'ací a, espere, pocs anys, estaré dedicant la meua vida a l'atenció d'aquells que presenten necessitats educatives de suport educatiu, dins o fora de l'aula ordinària. Ara, però, vull dedicar-li un poc del meu temps i he de dir que no m'ha decebut el resultat de la pràctica, tot i que he hagut d'excedir el temps de 3 minuts que se'ns havia demanat. Ací teniu el link del meu vídeo per si voleu fer-li una ullada:

http://www.youtube.com/watch?v=X4z1G_68jf0

D'altra banda, com a eina didàctica, crec que és més útil no com a transmissor de continguts, sinó com a producte que poden crear els xiquets a partir de certs continguts que ja hagen treballat, com vaig comentar ja en la pràctica del PowerPoint. D'aquesta manera, els xiquets poden aplicar els coneixements treballats i reflexionar sobre ells, mentre fan servir una eina interessant i motivadora per a ells, que presenta una dinàmica d'aula que trenca totalment amb l'escola tradicional, com és la gravació i composició d'un vídeo. El fet d'estar més motivats, trobe, els farà parar més atenció a allò que tracten i quasi sense adonar-se'n estaran consolidant els continguts.

WebQuest

A mesura que ha anat avançant el curs, i les pràctiques de TIC, he anat quedant-me lluny d'aquella primera reflexió en la què em presentava no massa convençuda del meu domini de les noves tecnologies i de la meua capacitat de poder emprar-les amb una finalitat didàctica adequada.

Aquest cop em trobe davant el repte de crear una WebQuest, eina totalment nova per a mi. Però, pors fora i motivació a l'alça, comence a fer-la amb poca idea, i provant poc a poc. Experimentant ací i allà, i sobre tot    gràcies a què va coincidir en el temps amb la del projecte, vaig acabar gaudint del procés de creació i em vaig sorprendre a mi mateixa mirant d'afegir més coses a tot arreu.

Trobe, doncs, que la WebQuest és una eina molt adequada per treballar a les aules. El mestre, en crear-la dóna als xiquets els recursos web que han de fer servir. Per tant, controla en gran mesura els continguts que manejaran però la forma de presentar-los després, requereix un treball totalment autònom per part de l'alumne, de manera que el mestre pot fer el seu paper de guia de l'aprenentatge en lloc de ser només font de coneixement. I, al mateix temps, l'alumne treballa la seua autonomia i les seues habilitats per aprendre a aprendre, així com el treball cooperatiu. L'alumne adquireix continguts elaborats per ell mateix alhora que aprèn a treballar ajudant i deixant-se ajudar, col·laborant amb un objectiu comú, i respectant les opinions i les maneres de fer dels altres.

A continuació, us deixe el link a la meua WebQuest individual:

https://sites.google.com/site/vidasaludablenatacio/home

Ensenyant amb PowerPoint

Avui coneixem i donem ús a una nova eina, el PowerPoint. Bé, nova en el transcurs de les nostres pràctiques perquè, de segur que tots, en algun moment o altre, hem fet servir aquesta eina amb fins diversos. Hui farem d'ella un mitjà interactiu per a l'aprenentatge semi-autònom de l'alumne.

Per què semi-autònom? Perquè el PowerPoint marca les pautes per avançar però és l'alumne qui decideix el ritme amb què ho fa. En la següent adreça podeu veure la meua proposta de treball:

http://dl.dropbox.com/u/57103506/Mitjans%20i%20recursos%20tecnol%C3%B2gics%20per%20a%20l'ensenyament%20de%20la%20Prim%C3%A0ria.rar

Tot i que la proposta que jo faig és d'una interactivitat no massa alta, el PowerPoint és una eina que permet variar el grau d'interacció xiquet-activitat amb relativa facilitat i sempre dins d'uns límits. No obstant, considere que és més interessant que s'usara a les aules com a eina de creació i no tant de recepció de coneixements. Si els alumnes han de crear ells mateixos un Power per a la resta de la classe, es requereix un domini major dels coneixements però també un alt grau de creativitat i domini de les TIC, ja que amb el PowerPoint es poden intercalar altres eines, com són les activitats interactives (Jclic, per exemple), l'audacity, per retallar o editar cançons que puguen sonar durant la presentació, etc. Per tant, pense que si demanem una tasca de creació i producció amb el PowerPoint els xiquets posen en marxa més coneixements alhora que es fomenta la seua autonomia. 

Taller d'audio.

Després d'una estona de baralles, en acabar fins i tot personals, amb l'audacity, puc publicar al meu diari la pràctica corresponent a aquest programa. En aquesta ocasió se'ns ha demanat fer una gravació de la pròpia veu amb música de fons. Jo he triat fer una lectura d'un poema breu sobre la tardor i hi he afegit música suau i relaxant per a l'ocasió, donat que la tardor és època de calma, caiguda i renaixement. 

A continuació podeu sentir el poema "La Tardor" amb veu de qui ací escriu: 

http://www.goear.com/listen/29b6bff/la-tardor-martaticuib

Jo, personalment, he decidit fer aquesta gravació, que bé podria presentada així als xiquets. No obstant, pense que seria més adequat, útil i interessant fer nous muntatges amb ells, que pogueren escoltar-se en diversos registres i contexts, de manera que pogueren aprendre d'això què parlen alhora que practiquen l'expressió oral d'una manera lúdica i divertida. 

D'altra banda, tot i que no he sigut mai molt amiga d'aquestes noves tecnologies, crec que aquestes pràctiques breus i diferents m'estan ajudant a apropar-me més a aquest món i em veig, ara, amb més confiança per introduir aquests recursos en les futures classes que puga impartir. 

La imatge digital

En el temps que corren, noem són pocs els recursos que hem de buscar i fer servir, per tal de què la nostra pràctica docent estiga adaptada al món habitual dels alumnes. Un món en què estan rebent estímuls i informació de manera constant. La imatge digital pot ser un d'aquestos recursos, sempre que li donem una funcionalitat adequada. 

Aquesta afirmació, pot ser, en principi, difícil de digerir ja que, el fet d'ensenyar una fotografia no és, en cap manera, educatiu o, si més no, no porta directament a la construcció de cap tipus de coneixement. No obstant, qualsevol fotografia pot portar una reflexió darrere i, molt més, si fem que forme part d'un treball actiu i col·laboratiu. 

Per exemple, avui hem estat treballant a classe el retocament de fotos mitjançant el programa gimp, més fàcil i accessible que el photoshop. 

Com podem veure a la imatge, l'eina a treballar ha estat el canvi de fons en una fotografia digital. Aquesta podria ser una bona manera d'estudiar la història, per exemple. Podem fer una pregunta qualsevol, com ara: on viuria si visquera a 1523? Els xiquets hauran de informar-se de com era la vida aleshores i quins tipus d'habitatges feien servir. Un cop hagen acabat el treball d'investigació, poden passar a la part pràctica: agafar una foto seua i posar-se a ell mateix vivint en una imatge de l'època demanada. A més, podem fer diferents preguntes a cada alumne, o anar canviant l'any per cada un, de manera que en acabar el treball, cadascú puga explicar als companys, com ha estat la recerca i què han aprés sobre l'època que han investigat. D'aquesta manera, els xiquets aprenen història al mateix temps que utilitzen les noves tecnologies. I aquest tipus d'activitats poden estendre's a qualsevol assignatura. I, per suposat, amb activitats molt diverses. 

I per què una imatge digital? Doncs, perquè els alumnes poden buscar, triar, modificar, etc. amb un material que els resulta interessant, com és el format digital. A més, la imatge sempre és un pont cap a altres tipus de continguts i no suposa informació en si mateixa que puga distraure els alumnes de l'objectiu real i principal de l'activitat.