Ensenyant amb PowerPoint

Avui coneixem i donem ús a una nova eina, el PowerPoint. Bé, nova en el transcurs de les nostres pràctiques perquè, de segur que tots, en algun moment o altre, hem fet servir aquesta eina amb fins diversos. Hui farem d'ella un mitjà interactiu per a l'aprenentatge semi-autònom de l'alumne.

Per què semi-autònom? Perquè el PowerPoint marca les pautes per avançar però és l'alumne qui decideix el ritme amb què ho fa. En la següent adreça podeu veure la meua proposta de treball:

http://dl.dropbox.com/u/57103506/Mitjans%20i%20recursos%20tecnol%C3%B2gics%20per%20a%20l'ensenyament%20de%20la%20Prim%C3%A0ria.rar

Tot i que la proposta que jo faig és d'una interactivitat no massa alta, el PowerPoint és una eina que permet variar el grau d'interacció xiquet-activitat amb relativa facilitat i sempre dins d'uns límits. No obstant, considere que és més interessant que s'usara a les aules com a eina de creació i no tant de recepció de coneixements. Si els alumnes han de crear ells mateixos un Power per a la resta de la classe, es requereix un domini major dels coneixements però també un alt grau de creativitat i domini de les TIC, ja que amb el PowerPoint es poden intercalar altres eines, com són les activitats interactives (Jclic, per exemple), l'audacity, per retallar o editar cançons que puguen sonar durant la presentació, etc. Per tant, pense que si demanem una tasca de creació i producció amb el PowerPoint els xiquets posen en marxa més coneixements alhora que es fomenta la seua autonomia. 

Taller d'audio.

Després d'una estona de baralles, en acabar fins i tot personals, amb l'audacity, puc publicar al meu diari la pràctica corresponent a aquest programa. En aquesta ocasió se'ns ha demanat fer una gravació de la pròpia veu amb música de fons. Jo he triat fer una lectura d'un poema breu sobre la tardor i hi he afegit música suau i relaxant per a l'ocasió, donat que la tardor és època de calma, caiguda i renaixement. 

A continuació podeu sentir el poema "La Tardor" amb veu de qui ací escriu: 

http://www.goear.com/listen/29b6bff/la-tardor-martaticuib

Jo, personalment, he decidit fer aquesta gravació, que bé podria presentada així als xiquets. No obstant, pense que seria més adequat, útil i interessant fer nous muntatges amb ells, que pogueren escoltar-se en diversos registres i contexts, de manera que pogueren aprendre d'això què parlen alhora que practiquen l'expressió oral d'una manera lúdica i divertida. 

D'altra banda, tot i que no he sigut mai molt amiga d'aquestes noves tecnologies, crec que aquestes pràctiques breus i diferents m'estan ajudant a apropar-me més a aquest món i em veig, ara, amb més confiança per introduir aquests recursos en les futures classes que puga impartir. 

La imatge digital

En el temps que corren, noem són pocs els recursos que hem de buscar i fer servir, per tal de què la nostra pràctica docent estiga adaptada al món habitual dels alumnes. Un món en què estan rebent estímuls i informació de manera constant. La imatge digital pot ser un d'aquestos recursos, sempre que li donem una funcionalitat adequada. 

Aquesta afirmació, pot ser, en principi, difícil de digerir ja que, el fet d'ensenyar una fotografia no és, en cap manera, educatiu o, si més no, no porta directament a la construcció de cap tipus de coneixement. No obstant, qualsevol fotografia pot portar una reflexió darrere i, molt més, si fem que forme part d'un treball actiu i col·laboratiu. 

Per exemple, avui hem estat treballant a classe el retocament de fotos mitjançant el programa gimp, més fàcil i accessible que el photoshop. 

Com podem veure a la imatge, l'eina a treballar ha estat el canvi de fons en una fotografia digital. Aquesta podria ser una bona manera d'estudiar la història, per exemple. Podem fer una pregunta qualsevol, com ara: on viuria si visquera a 1523? Els xiquets hauran de informar-se de com era la vida aleshores i quins tipus d'habitatges feien servir. Un cop hagen acabat el treball d'investigació, poden passar a la part pràctica: agafar una foto seua i posar-se a ell mateix vivint en una imatge de l'època demanada. A més, podem fer diferents preguntes a cada alumne, o anar canviant l'any per cada un, de manera que en acabar el treball, cadascú puga explicar als companys, com ha estat la recerca i què han aprés sobre l'època que han investigat. D'aquesta manera, els xiquets aprenen història al mateix temps que utilitzen les noves tecnologies. I aquest tipus d'activitats poden estendre's a qualsevol assignatura. I, per suposat, amb activitats molt diverses. 

I per què una imatge digital? Doncs, perquè els alumnes poden buscar, triar, modificar, etc. amb un material que els resulta interessant, com és el format digital. A més, la imatge sempre és un pont cap a altres tipus de continguts i no suposa informació en si mateixa que puga distraure els alumnes de l'objectiu real i principal de l'activitat. 

Avaluant material didàctic interactiu

Molt sovint, trobem la xarxa com un infinit dipòsit de recursos, materials, informacions, opinions, etc. que podem fer servir en qualsevol moment i lloc de manera lliure i voluntària. No obstant, com a dipòsit infinit hem de tindre en compte que no tot, pel fet d'estar publicat a internet, ha de ser una font fiable i vàlida. De fet, en massa ocasions, optem per les pàgines menys adequades per a basar les nostres afirmacions. 

Però, com poder saber quina és la millor eina? Com podem classificar les eines de manera que podem decidir fàcilment quina aconseguirà el nostre objectiu i quines hem de rebutjar per no ser prou eficaces per la nostra feina?

Altres autors es van fer les mateixes preguntes en diverses ocasions i, és per això que Pere Márquez, ens presenta una graella amb tot tipus de variables que es poden observar en cada material didàctic interactiu que ens trobem. L'avaluació pròpia del material és útil i interessant perquè ens permet crear una carpeta d'informació personal, d'opinions i recursos, sobre els materials didàctics que coneixem, donant respostes a necessitats futures. Però, allò realment interessant seria poder crear un recurs on poder llegir les diferents avaluacions fetes per altres professionals de l'educació sobre materials que ens interessen i que encara no coneixem. En aquest sentit, la graella dissenyada per Pere Márquez ens ofereix l'oportunitat de tindre un model estàndard per a l'avaluació dels materials, que pot ser usada per tots, de manera que pugam aprofitar el treball d'altres mestres arreu de l'estat o del món, de manera coordinada i solidària. 

Tota açò és bona mostra, una vegada més, de què internet és una moneda de dos cares i que, depenent de l'ús que li donem, podem aprofitar-nos o perjudicar-nos de la llibertat de publicació que ofereix. 

De flirteig amb les xarxes socials...

Symbaloo, Twitter, Blogger... La primera pràctica de l'assignatura de TIC ha llevat la barrera que jo mateixa havia alçat entre Twitter i jo. L'obsessió de molta gent del meu voltant per mirar el Twitter cada 2 segons mai havia estat una cosa que jo volguera experimentar. Potser podia atraure'm com a eina de comunicació, la rapidesa en què corren les notícies, la manera d'assabentar-te d'alguna cosa que t'interessa sense quasi haver de buscar... però la febra "per damunt de tot està el meu mòbil i no mantindré una conversa en tu mentres puga mirar twitter" no m'ajudaven a donar el pas. 

Bé, potser estic exagerant un poc, però som conscients tots que el mal ús de les noves tecnologies està acabant amb les converses tradicionals amb feedback, contacte d'ulls, diàleg (i no monòleg...). I ara... ara tinc un twitter, un altre blog, Symbaloo com a pàgina principal.. i molt útil, per cert, que aquest sí que ha estat un gran, i pràctic, descobriment. Totes les pàgines que utilitzes a diari a un click de distància. M'agrada, m'agrada... 

Bé, noves eines a banda, i un poc més seriosament, pense que aquesta assignatura portarà molt de treball, molta organització i molt d'esforç però ens farà comprendre millor un món que està encara un poc al marge de l'educació, tot i ser un àmbit que desperta gran interès en els xiquets avui en dia, fet pel qual pot esdevenir una eina molt dinamitzadora i enriquidora per a l'educació.