La imatge digital

En el temps que corren, noem són pocs els recursos que hem de buscar i fer servir, per tal de què la nostra pràctica docent estiga adaptada al món habitual dels alumnes. Un món en què estan rebent estímuls i informació de manera constant. La imatge digital pot ser un d'aquestos recursos, sempre que li donem una funcionalitat adequada. 

Aquesta afirmació, pot ser, en principi, difícil de digerir ja que, el fet d'ensenyar una fotografia no és, en cap manera, educatiu o, si més no, no porta directament a la construcció de cap tipus de coneixement. No obstant, qualsevol fotografia pot portar una reflexió darrere i, molt més, si fem que forme part d'un treball actiu i col·laboratiu. 

Per exemple, avui hem estat treballant a classe el retocament de fotos mitjançant el programa gimp, més fàcil i accessible que el photoshop. 

Com podem veure a la imatge, l'eina a treballar ha estat el canvi de fons en una fotografia digital. Aquesta podria ser una bona manera d'estudiar la història, per exemple. Podem fer una pregunta qualsevol, com ara: on viuria si visquera a 1523? Els xiquets hauran de informar-se de com era la vida aleshores i quins tipus d'habitatges feien servir. Un cop hagen acabat el treball d'investigació, poden passar a la part pràctica: agafar una foto seua i posar-se a ell mateix vivint en una imatge de l'època demanada. A més, podem fer diferents preguntes a cada alumne, o anar canviant l'any per cada un, de manera que en acabar el treball, cadascú puga explicar als companys, com ha estat la recerca i què han aprés sobre l'època que han investigat. D'aquesta manera, els xiquets aprenen història al mateix temps que utilitzen les noves tecnologies. I aquest tipus d'activitats poden estendre's a qualsevol assignatura. I, per suposat, amb activitats molt diverses. 

I per què una imatge digital? Doncs, perquè els alumnes poden buscar, triar, modificar, etc. amb un material que els resulta interessant, com és el format digital. A més, la imatge sempre és un pont cap a altres tipus de continguts i no suposa informació en si mateixa que puga distraure els alumnes de l'objectiu real i principal de l'activitat. 

Avaluant material didàctic interactiu

Molt sovint, trobem la xarxa com un infinit dipòsit de recursos, materials, informacions, opinions, etc. que podem fer servir en qualsevol moment i lloc de manera lliure i voluntària. No obstant, com a dipòsit infinit hem de tindre en compte que no tot, pel fet d'estar publicat a internet, ha de ser una font fiable i vàlida. De fet, en massa ocasions, optem per les pàgines menys adequades per a basar les nostres afirmacions. 

Però, com poder saber quina és la millor eina? Com podem classificar les eines de manera que podem decidir fàcilment quina aconseguirà el nostre objectiu i quines hem de rebutjar per no ser prou eficaces per la nostra feina?

Altres autors es van fer les mateixes preguntes en diverses ocasions i, és per això que Pere Márquez, ens presenta una graella amb tot tipus de variables que es poden observar en cada material didàctic interactiu que ens trobem. L'avaluació pròpia del material és útil i interessant perquè ens permet crear una carpeta d'informació personal, d'opinions i recursos, sobre els materials didàctics que coneixem, donant respostes a necessitats futures. Però, allò realment interessant seria poder crear un recurs on poder llegir les diferents avaluacions fetes per altres professionals de l'educació sobre materials que ens interessen i que encara no coneixem. En aquest sentit, la graella dissenyada per Pere Márquez ens ofereix l'oportunitat de tindre un model estàndard per a l'avaluació dels materials, que pot ser usada per tots, de manera que pugam aprofitar el treball d'altres mestres arreu de l'estat o del món, de manera coordinada i solidària. 

Tota açò és bona mostra, una vegada més, de què internet és una moneda de dos cares i que, depenent de l'ús que li donem, podem aprofitar-nos o perjudicar-nos de la llibertat de publicació que ofereix.